Perifèries concèntriques

SSS

2008-11-21T08:38:00.001-08:00

La lluna relloma el Benicadell,
el diorama que ens connecta, s'omple
i que projecta a la solana el reflex
viu que capta en l'ombria:
el poeta recuperat que et veu
vestida The White Sripes, vestida
de Pi de la Serra, Tot: de roig,
negre i blanc; les botes, el top
i la faldilla una nit a Millena
de passió, perquè volem, ovidiana.

Tu, jo

2008-11-21T08:37:00.001-08:00

L'espera
s'atura
a la parada
del bus
[Pocs llocs tan romàntics]

L'escena
s'allarga
i ets nua
al sofà
[Preferia la taula o el bany]

La dutxa
ens refreda
i ens mulla
com pluja que cau cau
cau cau
cau cau cau
cau cau
cau
[romanem en els aforismes llatins d'amor al ras]

Got a got
apurem la birra
gota a gota
el buit s'evapora
[com s'escorre un drap que aclareix els cristalls]

El Comtat

2008-11-21T08:35:00.003-08:00

Remunte amb cotxe Benicadell
entre sines reforestades
entraré al núvol carregat
de plugim ortogràfic
que trenca la llengua
dels que parlen i no saben
de noms propis ni paraules.

Mirarem des de dalt:
El pantà
i a l'altra banda
la bruta fàbrica
i la depuradora ajocada al llit
del riu que reflexa la vall
i, quan passava, l'Alcoi
- Gandia i viceversa,
de vida estreta.

Sms

2008-11-21T08:35:00.001-08:00

Pegaré una volta per la plaça
i trauré diners del caixer.
En deu dies acaba el mes, que bé!
Esta nit, pla perfecte:
flai, sopar i teatre.
La vida és buida sense tu.

Set del sis

2008-11-21T08:34:00.002-08:00

Els pollastres arribaren a Xile
cent anys abans que els ibers
i les botigues centenàries de Barna
pleguen esclafades per supermercats,
hotels i souvenirs de toros i sevillanes
amb barretines de Mèxic pels guiris sonats.

La collita de peres, destaca l'Avui,
ha estat la més minsa de la dècada.
Botar, amb b, ve del francés antic:
és empènyer o colpejar, fer fora també.
Un filòsof brasiler duu dies amagat
i repetit com els anuncis al Levante-EMV.

Ha estat per ací un savi alemany
amb solució pels clavills marxistes:
ni les tatxes es colpegen bé amb la falç
ni el martell talla el blat com cal.
Que em dispense Sant Ovidi Montllor;
la samarreta encara és roja, però interior.

El silenci de la mort ahir al port
un estibador ferit i nu i el plany,
la queixa, la premsa i el SAMU... els companys.
Aquest matí corrien dones embarassades
amb els bombos i els carros dels xiquets.
La mort no és sinó l'absència de soroll.

Amics

2008-11-21T08:34:00.001-08:00

Eres un tío legal
i lamento haberte juzgado mal.
Rachel

Què tens?
No em passa res
i preferisc que siga així;
immòbil, quiet... saps?
Han trobat aigua en Mart.

La marxa de la patata

2008-11-21T08:33:00.002-08:00

Gòmits i ois per “creïlla”
paraula que no és llatina
car la dugueren d’Índies
quan no es parlava llemosí
i se sembrava cada pam
d’onomatopeies proscrites
com patata.

Toca fuita d’aigua amb gas,
arma d’argonauta pec.
Quanta estupidesa ens fa
de manta i contuberni,
el tir amb arc, les polques,
els pollastres rabassuts
i a l’ast.

Tallada a xips d’ordinador,
Oh, arc daurat dels restaurants
que també ens han aplegat
de les Índies conquerides
per anglesos, castellans,
i republicans francesos
a Montreal.

Gòmits i ois, conqueridors!
Jaume, Hernan, Taras Bulba,
Atil·la i cada minut i segon
del rellotge de Napoleó.
Els romans ignoraven
la virtut de la patata:
suca l'ou.

Gòmits i ois, la truita
i Colom. Crec en la creïlla
com els fariseus en la veritat.
Les tomaques fan l’amor,
les gallines mengen galls,
les patates, en la cuina,
estan en tot.

Secretària

2008-11-21T08:33:00.001-08:00

Corre nua a pel correu
que li duu el vestit
de plat combinat.

No suporta la seda:
la sua i li sembla tela
de mocador de paper.

Guarda'm el secret!

El far

2008-11-21T08:32:00.004-08:00

Acudisc al vi quan no hi ha psicòleg de guàrdia.
Escric, davant la col, i plantifique la mirada
en el got.

Els refugis són trinxeres; les jaquetes, d'estiu.
Hi ha un llum ferm cent quilòmetres enllà...
tan líquid!

No hi neda la sirena ni el seu cant,
però ho fa el cotxe patrulla ben a prop
del Glop.

L'hivern deixa raigs d'aigua i es desfà
gola avall és ansiolític i dormiré
una nit menys.

Cau la casa per les parets i resta el sostre
amb mi al damunt, com l'oli brut
del sofregit.

Llums i ombres de la gran ciutat

2008-11-21T08:32:00.003-08:00

Uma Thurman fuma Lucky
mentre ens mira. Uma Thurman
bruna o rossa i vestida de plàtan
sosté la catana. Claqueta! Tres,
dos, Tarantino, acció: Death
Proof s’estrena en agost.

Andy Warhol i un revòlver
sota un rosari fluorescent.
La llum de rovell d'ou
de les que usen als tallers
i el Tomato Soup de Campbell's
custodia Nova York a les set.

Pren un record de l'Alhambra
i un mosaic de fotos amb marc.
S'apil·len els discos en gratacel.
S'il·lumina el llom de l'edifici,
el forat de l'ascensor, tres
obagues que et guarden secrets.

Biblioteca

2008-11-21T08:32:00.001-08:00

Dos pipades contra l'estrés.
He dedicat un partit de futbol,
sense descans, a l'endreç
de centenars de llibres
durant anys abnegats
pels volums a dreta
i esquerra: el patracol
que el caos muda.

Hi havia massa literatura:
Espriu, Saramago, Hemingway...
i d'altres best sellers.

Subproductes de mercat:
manuals per a imbècils,
pamflets d'autoajuda
i memòries autodictades:
sóc un lector pèssim.

Dos

2008-11-21T08:31:00.000-08:00

Dos grams de raó,
dos grams de bastó,
dos grams de presó
dos anys de busseig
dos anys seré
al preu més lleig
amb dos grams
volaré
dos pams més

Inquiet

2008-11-21T08:30:00.000-08:00

La vida buida
i avorreix
els dilluns
d'ordinador
amb desgana
a les lleganyes.

No és la son,
són els somnis;
les ambicions
que no tens,
les enveges
que no saps.

Diari

2008-11-12T11:08:00.002-08:00

Lorsque les ultimes défenseurs de Figueras...
L'stomac vide, la désespoir au coeur brûlent leurs dernières cartouches.
Jean-Maurice Herrman, 6 fevrier 1939, Le Populaire

Catorze de juny de dos mil set.
Som a l'Octubre, a València,
aïllats en la nau intergalàctica
bastida per Eliseu, clement.
Avui toca Joan Miquel,
pirulins i piruletes,
pengen
taronges
de
la
paret.

Manresa interfereix l'antena
d'un marcià que passava.
El Debon bateria envia
telegrames amb ritme
i, Hansel i Gretel, Oliver
es grata el còccix i somriu.
Fletxes
daurades
al sol conduïen
a sala del
concert.

Hi ha a tres i quatre
un llibre vell per quatre
amb huitanta editat a Manacor
en mil nou-cents setanta quatre
del segle passat: Guillem d'Efak,
el poeta i la mina. A la FNAC,
flor de joglaria de Xavier Baró.

De nit al Glop i, abans,
a un parc entre habitatges
de façana ingrata i cruel
de cara vista descoberta
que frega amb les rames
l'arbre que el presideix.
Dues ombres
s'estimen i xarren.

Crítica cítrica

2008-11-12T11:08:00.001-08:00

Amb llima escorreguda als ulls
collireu taronges del revés
i les rajoles couran mal
pel trepig insensat i cretí
que acovardeix gelada, agret
i la tremolosa fruita glacé.

Paperetes

2008-11-12T11:07:00.003-08:00

Els ha votat molta gent;
tanta que s'hi trobaran
pares que eduquen els fills
en l'escola en valencià,
socis d'Acció Cultural,
un distret lector d'El Temps,
un apuntat a El Punt,
un que dorm a l'estació,
dos que venen loteria
d'una associació de veïns,
un llaurador amb el cabàs
carregat de clementines,
un senyor equivocat,
un filòleg de catalana,
un republicà de sang,
els que no llegeixen diaris
i els que adoren el televisor
entre les jornades laborals.

Democràcia de merda

2008-11-12T11:07:00.001-08:00

Això diu que era... El tim ha començat.
Passen i jutgen qui és més miserable,
quina banda arma més soroll
i reparteix més mentides pel mercat.
Contemplen les dissonàncies
dels comissaris de pressupost
que anhelen el mateix benestar:
sempre el propi, mai l'aliè.

Quant de desesper als motors
dels altaveus dels partits!
Quin ramat desafinat transita
entre despropòsits i barbaritats,
entre misteris i bolígrafs
amb el nom del candidat.
Plàstics rancis, paperassa:
això és la democràcia.

S'han blanquejat les dents pel cartell,
tapen la foscor com les arrugues,
i somrients, es burlen i et trauen
el dret. Ho adornen amb paraules
horribles com escó, urna, llei d'Hont,
escrutini o circumscripció. El DNI,
vota, vota, gràcies i adéu; el civil
sagrament de l'extrema unció.

Elegia

2008-11-12T11:06:00.000-08:00

Oratge de fumeral
Migdia
amb maldecap
Lobotomia
a tomba oberta
Trepanació.

Un cos present al llit
vetladores entre ombres
s'instal·len amb desordre
al corredor.

El futur és un mort
que no ens cap en cap caixa
que sacseja dependències
amb dedicació.

Autòpsia del cadàver:
no està mort;
està mal soterrat.
Destrucció.

El nínxols són cínics
que embolcallen de bellesa
el que resta dels difunts.
Distinció.

Tronada

2008-11-12T11:05:00.000-08:00

Llamps i silenci

d'uns nervis blancs

que recorren la nit.

Plou vida que accelera
les voreres elèctriques.
Mil nervis blancs.

Renega la nit i cauen
trossos solts de trons
que masteguen els morts.

Un nervi blanc recorre la nit
s'apaguen fanals i estreles
al pas mut que preludia el cop.

Plou,
es mulla,
s'electritza
el nervi blanc que creua la nit

i remena callat el cel fosc.
La nit es torna fràgil
i el silenci protector.

Pop al carrer

2008-11-12T11:03:00.000-08:00

Dios es el camino, Marx el atajo.
Julián Hernández

La subsistència subjau
en subjugar el subjecte
de l'existència.

Un detectiu segueix
la pista de Silla

rere

l'Octubre Rojo de Transportes
Hernández y Sanjurjo.

La subversió s'assenyala
en línies discontínues,
avançades les fletxes
que ens duen on volen
els indis i els àngels,
de redones i molins.

Ni direccions, ni autoritat:
nihilisme i pells de cotó
sota una pluja sense planys.

Paraules ocultes

2008-11-12T10:57:00.000-08:00

El que amaguen els mots
sols ho olora el poeta:
només ell ho coneix.

Com el vi al nas del boteller,
la transfiguració ens esdevé
beguda i pa de l'amor embriac.

Som màquines d'escriure sense comes
ni finals, sense punts a l'ela geminada
ni c trencada majúscula.

Les bèsties líriques bevem de la música
en silenci que destil·la cada so
d'un vers caçat pel demà.

...al primer crit

2008-11-06T15:38:00.001-08:00

'nem!

...i al llit...

2008-11-06T15:37:00.002-08:00

Forniquem, amor!
Fins que es dessagne el rímel
sobre el tapís de macramé.

Els cristalls del teu cos
són tot allò que anhele
entre pallassades que recorden
les ganyotes de la Lluna.

Copulem que és tard
i haurem de berenar
que les fruites esperen
a l'arbre que caiguem.

Cull-me, pren-me,
col·locat, perlassa.
Irradia'm i rega'm
que sota la carn
l'ascensor, embogit,
perfora parets, gemecs,
i contrau les esferes
que nodreixen la vida.

Descorda't, abilla't
amb les joies que broden
els plecs que despleguen
somriures i cames.

Poa l'aigua la sínia
silenciosa de soroll,
centímetres silenciosos
suaus, suats i sensuals.

A la taula...

2008-11-06T15:37:00.001-08:00

Dic jo que dinem?
Contemplem la taula
de fusta, malcarada,
que pentina els paraments
i la sang que vessa i taca.
Els gots són de vidre,
el pa de cartró.

Les molles les mengen els corbs
que vesteixen de negre
que esmercen silenci
que callen a fosques
i viuen de nit
el dia que esperen
l'arribada del tren.

La via és obtusa,
els plats es congelen,
el menjar trossejat
m'esmicola la gana
com la substància cadàver
del furgadents. Mengem!

Coc

2008-11-06T15:36:00.001-08:00

Tapa d'àpat:
dirà: talp, ara plat àrid.
Ataca la cata!
Té remor i romeret;
acata la taca.

Geishes de Kyoto

2008-11-06T15:35:00.004-08:00

Sé que em ficaré al dia
i llegiré tota la premsa
que anacrònica s'apila
i espera al revister.

Dones delicades amb kimono
em presenten la nova tecla
de funció poètica al PC,
un massatge a les paraules.

Dotorege fulles tatuades
del diari. Que tornen les víctimes
al Samur! Ai, s'aplegaren
les muses del paper de cera.

Les cremaria a la cassola
on, segons totes les receptes,
couen els versos trossejats.
Engega la vitroceràmica.

Desengany

2008-11-06T15:35:00.003-08:00

La vida no és dolça ni sexy.
Embruta com el collar del gos,
és cara com els capricis
que mai t'he consentit
i horitzontal com la pols
al·lèrgica als que mai han estimat.

I em refreda quan vol vos.

Elemental, estimat Watson.

Wiquipèdia

2008-11-06T15:34:00.001-08:00

Westinghouse, Werlissa,
Wellington, Nova Zelanda.
Watergate i waterproof
wc o excusat.

Wi-Fi, Hi-Fi, Lo-Fi.
Weekend de setmana,
Washington és el senyor
del bitllets d'un dolar.

Waterloo i Wipp Exprés
Wagner i Wenceslau Querol,
íntim de Don Teodoro,
el darrer cowboy de Marlboro.

Whisky, uei... eu!
Guifré el Pilós i Guillem Tell,
els millors amics de Gulliver
i admiradors de Floquet de Neu.

News, waterpolo, nosaltres en anglés.
Wilkes i Witschge, granota i culé
i Wally perdut entre tantes ves,
per on, baixa i doble a Volkswagen.

Wehrmacht desincopada
Westfalia i Weimar,
Werder Bremen,
Bratswurt i White Label.

Winston, Churchill i els cigarrets.
Wahhabita i Woody Allen
walkman, web i wav,
windsurf i western.

Terrassa

2008-11-06T15:33:00.002-08:00

Irromps i ments
et mou les celles
de nou, el vent.

Coiffure

2008-11-06T15:33:00.001-08:00

Em plau quan plou
i em saluda la salut
que duc impresa a la camisa.

T'espere amb atenció:
als ulls, lentilles, botons i grans
de café; banderes i llençols
si arribes tard a tot i vols
que talle els teus cabells.

El braç dintre del plat
t'il·luminarà l'enteniment:
veus que vist vestit a pèsols?
La roba és robada:
si dispares, desapareix.

Croses

2008-11-04T06:40:00.002-08:00

Em sembla una catracrombosi crimcromcròsmica.
Amadeu Fabregat, “Assaig d'aproximació a Falles Folles Fetes Foc”

Cramnòpit cramnamita
crampió del cran cric
crandau crantiòtid del crànter.

Craustrofòbic crarrer del cranc
amb escrales mecràniques
d'escrambiòtic escraig.

L'escriu que jugàrem a l'scrabble,
les crosses del ferits de crerra
els cràters ens craponaven el crepó
quan crampaven per un crêpe.

Incrietud incrèdula i increïble
la de les crames que cremen
el les execrables, excrementístiques
i extrínseques Cralles.

Poema-gol

2008-11-04T06:40:00.001-08:00

L'últim dia de dues equis
l'especial importada
por Barril y Botella SA

Les trenta darreres pàgines
d'Els dominis del plaer
de l'eròtica del noranta-sis.

Em resten nou dies
d'aquest Nòkia usat.
El proper l'estrenaré.

I quaranta-huit hores
perquè estem a Fleix
i ha marcat Villa.

Vint minuts i descompte
perquè acabe el partit.
Trec tric traca al carrer.

La combustió és lenta
i un passaport a l'oblit:
dotze llapissos de colorets.

Etoo la toca amb la mà
però Iturralde dóna el gol
de Xavi, un a un i final.

Cant de resistència

2008-11-04T06:39:00.001-08:00

Kujovic
Descarga, Àlvaro, Serrano, David
Miguel Ángel
Juanma, Tommasi, Courtois
Riga
Geijo

Tejera
Gaspar, Armando, Rubiales,
Ettien, Berson, Fuego, Saül,
Pedro León
Iborra.

Gianni di Biasi.

Informatius

2008-11-04T06:38:00.002-08:00

Àlies Schuster, t'han detés.
T'han parat a mitja nit
quan feia un mes que la llum
t'havia abocat al futur.

Pare Schuster, m'ajudes amb els deures d'anglés?
Treballen el mateix que amb els xiquets,
Xavi ho sap bé perquè va a l'escola
dues vegades per setmana i es manté mut.

Schuster, m'eixamples l'oferta cultural?
Que me la inauguren els Reis,
no demane més de deu mil metres quadrats
per conferències i uns iogurts d'escaiola.

L'art és bell o no, però
que siga d'alta definició.
Peces que no encaixen al sofà
ni caben a la memòria del mòbil.

Schuster, atemptaran en el cor de Salamanca
dintre de sis mesos, tres dies i dotze hores
i que conste que t'ho he advertit
amb el meu seductor vessant femení.

Princeses hippies, hipes,
teixits delicats, toc atrevit
i sofisticat que vist la nit
de raso i vellut, t'imagines?

Te'n vas a fer el sopar
i si et passes a contracte
sona una ràfega i ens diuen
que no es parlarà més de successió...
fins l'Eurocopa.

El Vila-Real ha caigut a Rússia
i el Getafe ha empat a Atenes
en observacions, però no ha caigut
a Leningrado, Sant Petersburg.

Schuster, Fernando Torres veurà demà
el resultat del test i el millor gol
que ha marcat el xiquet del futbol
que no jugarà ni retirat al teu Madrid.

De veres

2008-11-04T06:38:00.001-08:00

Di Vaio és feliç perquè s'ha retrobat amb el gol
Nacho Cotino, Ràdio 9

Tan de bo, tothom,
es retrobe algun dia amb el gol.

Ozó

2008-11-04T06:37:00.000-08:00

Ales agites, sort, tros, set i gasela
tens perill i ni lli reps net.
Té un pollet, té llop nuet.
Tin mon rar nom, nit.

Brossa

2008-11-04T06:36:00.000-08:00

La sang bombardeja el cap
i em cauen les mans.

Quan tanque els ulls
traspasse realitats
travesse perpendicular
ultra el deserts de les postres
inundades de buits
on escridassen muts
els ulls dels cecs
inoculats d'heroïna
de societat museu.

Des de d

2008-11-01T17:43:00.001-07:00

D
Escric
pel circ
dels rics:
un món
de mons
d'on no
ho vols,
doncs som
prou bons:
com sols.

E
No es permet seure sense consumir
però llegiu poesia, si us plau.
Per favor, estalvieu infinitius!
No és per res. La direcció us agraeix,
de bestreta, la col·laboració

S
Paperines,
paperetes
papereres
al pas zebra
del pessebre
ple d'orgasme,
catres i pals
com arbres
en guerra.

D
Perill
pel grill
que amb mill
courem
al grill.

E
Quin crim,
el cant
d'un mim
dorment
al cim.

D
En vint-
i-cinc
que tinc
mai no he
vist zinc.

Estada

2008-11-01T17:42:00.000-07:00

Oratge estrany de ciutat,
restes del que en el poble
seria un dia assoleiat.

Tortura de tortuga
quan marca el pas
de l'equilibrista
que s'abraça al trapezi
i acròbata abasta
la llum de la lluna
que entra pel cràter
de la carpa del circ.

Autobús de línia

2008-11-01T17:31:00.001-07:00

Una mare imaginària puja el carro
amb el nadó de plàstic;
dos adolescents s'emmirallen d'aparadors;
el cotxe de darrere lladra maquineta
a tota òstia, com toca i correspon.
Un vell amb gorra s'adona que no és du
tot i que l'estètica dels joves tinga
d'autenticitat uns trenta anys.

La gent guarda cua per veure Sorolla;
com si haguera ressucitat!
Una antiga blavera em mira des de darrere
de les diòptries fumades i em provoca
un calfred. S'extingiran com els camps.

Anada

2008-11-01T17:30:00.001-07:00

Quina esquírria de ciutat
tota bruta, tota grisa,
tota plena d'avarícia.

Una de les alqueries
que es veu des de la via
és de la família d'una amiga.

No s'han venut a la misèria
de les grues i l'asfalt l'illa verda
que resisteix pels nàufrags del tren.

Antropòfils

2008-11-01T17:09:00.001-07:00

Indigna?
Demostra-ho.
Indigna?
Demostra-ho.

Maltractaments
al Rei.
Màgies televisives...
ho entens?

Revistes i reportatges,
confidents:
treballem amb dignitat,
reina.

Tu sempre penses
diferent,
portaveu de tu mateix:
objectivitat!

Font sòlida d'independència,
confieu,
que no hi ha amics
fidels.

Hores extra

2008-11-01T17:08:00.001-07:00

Del revés, la samarreta blanca d'interior,
ganivets amb la fulla al mànec; tendons ferits,
sang escampada pel banc.
La brasa que els peguen a les dones
els tècnics en feminitat, fertilitzants
i inseminació artificial.
Botes blanques i jaqueta a joc,
els mugrons dur per l'aire condicionat.
La font del poder ja no és la informació:
mil paraules valen més si s'escolten bé.
La imatge és tota sexe i ens aliena
amb una vergonyosa timidesa.
L'avorriment també és una sinèrgia universal
quan tothom passa del gràcies al no res.

Aforismes

2008-11-01T17:04:00.000-07:00

Ni l'home, ni la dona, ni el Fuster:
mil euros. La mesura de totes les coses.