La lluna relloma el Benicadell,
el diorama que ens connecta, s'omple
i que projecta a la solana el reflex
viu que capta en l'ombria:
el poeta recuperat que et veu
vestida The White Sripes, vestida
de Pi de la Serra, Tot: de roig,
negre i blanc; les botes, el top
i la faldilla una nit a Millena
de passió, perquè volem, ovidiana.
Tu, jo
L'espera
s'atura
a la parada
del bus
[Pocs llocs tan romàntics]
L'escena
s'allarga
i ets nua
al sofà
[Preferia la taula o el bany]
La dutxa
ens refreda
i ens mulla
com pluja que cau cau
cau cau
cau cau cau
cau cau
cau
[romanem en els aforismes llatins d'amor al ras]
Got a got
apurem la birra
gota a gota
el buit s'evapora
[com s'escorre un drap que aclareix els cristalls]
s'atura
a la parada
del bus
[Pocs llocs tan romàntics]
L'escena
s'allarga
i ets nua
al sofà
[Preferia la taula o el bany]
La dutxa
ens refreda
i ens mulla
com pluja que cau cau
cau cau
cau cau cau
cau cau
cau
[romanem en els aforismes llatins d'amor al ras]
Got a got
apurem la birra
gota a gota
el buit s'evapora
[com s'escorre un drap que aclareix els cristalls]
El Comtat
Remunte amb cotxe Benicadell
entre sines reforestades
entraré al núvol carregat
de plugim ortogràfic
que trenca la llengua
dels que parlen i no saben
de noms propis ni paraules.
Mirarem des de dalt:
El pantà
i a l'altra banda
la bruta fàbrica
i la depuradora ajocada al llit
del riu que reflexa la vall
i, quan passava, l'Alcoi
- Gandia i viceversa,
de vida estreta.
entre sines reforestades
entraré al núvol carregat
de plugim ortogràfic
que trenca la llengua
dels que parlen i no saben
de noms propis ni paraules.
Mirarem des de dalt:
El pantà
i a l'altra banda
la bruta fàbrica
i la depuradora ajocada al llit
del riu que reflexa la vall
i, quan passava, l'Alcoi
- Gandia i viceversa,
de vida estreta.
Sms
Pegaré una volta per la plaça
i trauré diners del caixer.
En deu dies acaba el mes, que bé!
Esta nit, pla perfecte:
flai, sopar i teatre.
La vida és buida sense tu.
i trauré diners del caixer.
En deu dies acaba el mes, que bé!
Esta nit, pla perfecte:
flai, sopar i teatre.
La vida és buida sense tu.
Set del sis
Els pollastres arribaren a Xile
cent anys abans que els ibers
i les botigues centenàries de Barna
pleguen esclafades per supermercats,
hotels i souvenirs de toros i sevillanes
amb barretines de Mèxic pels guiris sonats.
La collita de peres, destaca l'Avui,
ha estat la més minsa de la dècada.
Botar, amb b, ve del francés antic:
és empènyer o colpejar, fer fora també.
Un filòsof brasiler duu dies amagat
i repetit com els anuncis al Levante-EMV.
Ha estat per ací un savi alemany
amb solució pels clavills marxistes:
ni les tatxes es colpegen bé amb la falç
ni el martell talla el blat com cal.
Que em dispense Sant Ovidi Montllor;
la samarreta encara és roja, però interior.
El silenci de la mort ahir al port
un estibador ferit i nu i el plany,
la queixa, la premsa i el SAMU... els companys.
Aquest matí corrien dones embarassades
amb els bombos i els carros dels xiquets.
La mort no és sinó l'absència de soroll.
cent anys abans que els ibers
i les botigues centenàries de Barna
pleguen esclafades per supermercats,
hotels i souvenirs de toros i sevillanes
amb barretines de Mèxic pels guiris sonats.
La collita de peres, destaca l'Avui,
ha estat la més minsa de la dècada.
Botar, amb b, ve del francés antic:
és empènyer o colpejar, fer fora també.
Un filòsof brasiler duu dies amagat
i repetit com els anuncis al Levante-EMV.
Ha estat per ací un savi alemany
amb solució pels clavills marxistes:
ni les tatxes es colpegen bé amb la falç
ni el martell talla el blat com cal.
Que em dispense Sant Ovidi Montllor;
la samarreta encara és roja, però interior.
El silenci de la mort ahir al port
un estibador ferit i nu i el plany,
la queixa, la premsa i el SAMU... els companys.
Aquest matí corrien dones embarassades
amb els bombos i els carros dels xiquets.
La mort no és sinó l'absència de soroll.
Amics
Eres un tío legal
i lamento haberte juzgado mal.
Rachel
i lamento haberte juzgado mal.
Rachel
Què tens?
No em passa res
i preferisc que siga així;
immòbil, quiet... saps?
Han trobat aigua en Mart.
La marxa de la patata
Gòmits i ois per “creïlla”
paraula que no és llatina
car la dugueren d’Índies
quan no es parlava llemosí
i se sembrava cada pam
d’onomatopeies proscrites
com patata.
Toca fuita d’aigua amb gas,
arma d’argonauta pec.
Quanta estupidesa ens fa
de manta i contuberni,
el tir amb arc, les polques,
els pollastres rabassuts
i a l’ast.
Tallada a xips d’ordinador,
Oh, arc daurat dels restaurants
que també ens han aplegat
de les Índies conquerides
per anglesos, castellans,
i republicans francesos
a Montreal.
Gòmits i ois, conqueridors!
Jaume, Hernan, Taras Bulba,
Atil·la i cada minut i segon
del rellotge de Napoleó.
Els romans ignoraven
la virtut de la patata:
suca l'ou.
Gòmits i ois, la truita
i Colom. Crec en la creïlla
com els fariseus en la veritat.
Les tomaques fan l’amor,
les gallines mengen galls,
les patates, en la cuina,
estan en tot.
paraula que no és llatina
car la dugueren d’Índies
quan no es parlava llemosí
i se sembrava cada pam
d’onomatopeies proscrites
com patata.
Toca fuita d’aigua amb gas,
arma d’argonauta pec.
Quanta estupidesa ens fa
de manta i contuberni,
el tir amb arc, les polques,
els pollastres rabassuts
i a l’ast.
Tallada a xips d’ordinador,
Oh, arc daurat dels restaurants
que també ens han aplegat
de les Índies conquerides
per anglesos, castellans,
i republicans francesos
a Montreal.
Gòmits i ois, conqueridors!
Jaume, Hernan, Taras Bulba,
Atil·la i cada minut i segon
del rellotge de Napoleó.
Els romans ignoraven
la virtut de la patata:
suca l'ou.
Gòmits i ois, la truita
i Colom. Crec en la creïlla
com els fariseus en la veritat.
Les tomaques fan l’amor,
les gallines mengen galls,
les patates, en la cuina,
estan en tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)