SSS

La lluna relloma el Benicadell,
el diorama que ens connecta, s'omple
i que projecta a la solana el reflex
viu que capta en l'ombria:
el poeta recuperat que et veu
vestida The White Sripes, vestida
de Pi de la Serra, Tot: de roig,
negre i blanc; les botes, el top
i la faldilla una nit a Millena
de passió, perquè volem, ovidiana.

Tu, jo

L'espera
s'atura
a la parada
del bus
[Pocs llocs tan romàntics]

L'escena
s'allarga
i ets nua
al sofà
[Preferia la taula o el bany]

La dutxa
ens refreda
i ens mulla
com pluja que cau cau
cau cau
cau cau cau
cau cau
cau
[romanem en els aforismes llatins d'amor al ras]

Got a got
apurem la birra
gota a gota
el buit s'evapora
[com s'escorre un drap que aclareix els cristalls]

El Comtat

Remunte amb cotxe Benicadell
entre sines reforestades
entraré al núvol carregat
de plugim ortogràfic
que trenca la llengua
dels que parlen i no saben
de noms propis ni paraules.

Mirarem des de dalt:
El pantà
i a l'altra banda
la bruta fàbrica
i la depuradora ajocada al llit
del riu que reflexa la vall
i, quan passava, l'Alcoi
- Gandia i viceversa,
de vida estreta.

Sms

Pegaré una volta per la plaça
i trauré diners del caixer.
En deu dies acaba el mes, que bé!
Esta nit, pla perfecte:
flai, sopar i teatre.
La vida és buida sense tu.

Set del sis

Els pollastres arribaren a Xile
cent anys abans que els ibers
i les botigues centenàries de Barna
pleguen esclafades per supermercats,
hotels i souvenirs de toros i sevillanes
amb barretines de Mèxic pels guiris sonats.

La collita de peres, destaca l'Avui,
ha estat la més minsa de la dècada.
Botar, amb b, ve del francés antic:
és empènyer o colpejar, fer fora també.
Un filòsof brasiler duu dies amagat
i repetit com els anuncis al Levante-EMV.

Ha estat per ací un savi alemany
amb solució pels clavills marxistes:
ni les tatxes es colpegen bé amb la falç
ni el martell talla el blat com cal.
Que em dispense Sant Ovidi Montllor;
la samarreta encara és roja, però interior.

El silenci de la mort ahir al port
un estibador ferit i nu i el plany,
la queixa, la premsa i el SAMU... els companys.
Aquest matí corrien dones embarassades
amb els bombos i els carros dels xiquets.
La mort no és sinó l'absència de soroll.

Amics

Eres un tío legal
i lamento haberte juzgado mal.
Rachel

Què tens?
No em passa res
i preferisc que siga així;
immòbil, quiet... saps?
Han trobat aigua en Mart.

La marxa de la patata

Gòmits i ois per “creïlla”
paraula que no és llatina
car la dugueren d’Índies
quan no es parlava llemosí
i se sembrava cada pam
d’onomatopeies proscrites
com patata.

Toca fuita d’aigua amb gas,
arma d’argonauta pec.
Quanta estupidesa ens fa
de manta i contuberni,
el tir amb arc, les polques,
els pollastres rabassuts
i a l’ast.

Tallada a xips d’ordinador,
Oh, arc daurat dels restaurants
que també ens han aplegat
de les Índies conquerides
per anglesos, castellans,
i republicans francesos
a Montreal.

Gòmits i ois, conqueridors!
Jaume, Hernan, Taras Bulba,
Atil·la i cada minut i segon
del rellotge de Napoleó.
Els romans ignoraven
la virtut de la patata:
suca l'ou.

Gòmits i ois, la truita
i Colom. Crec en la creïlla
com els fariseus en la veritat.
Les tomaques fan l’amor,
les gallines mengen galls,
les patates, en la cuina,
estan en tot.