Una mare imaginària puja el carro
amb el nadó de plàstic;
dos adolescents s'emmirallen d'aparadors;
el cotxe de darrere lladra maquineta
a tota òstia, com toca i correspon.
Un vell amb gorra s'adona que no és du
tot i que l'estètica dels joves tinga
d'autenticitat uns trenta anys.
La gent guarda cua per veure Sorolla;
com si haguera ressucitat!
Una antiga blavera em mira des de darrere
de les diòptries fumades i em provoca
un calfred. S'extingiran com els camps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada