Això diu que era... El tim ha començat.
Passen i jutgen qui és més miserable,
quina banda arma més soroll
i reparteix més mentides pel mercat.
Contemplen les dissonàncies
dels comissaris de pressupost
que anhelen el mateix benestar:
sempre el propi, mai l'aliè.
Quant de desesper als motors
dels altaveus dels partits!
Quin ramat desafinat transita
entre despropòsits i barbaritats,
entre misteris i bolígrafs
amb el nom del candidat.
Plàstics rancis, paperassa:
això és la democràcia.
S'han blanquejat les dents pel cartell,
tapen la foscor com les arrugues,
i somrients, es burlen i et trauen
el dret. Ho adornen amb paraules
horribles com escó, urna, llei d'Hont,
escrutini o circumscripció. El DNI,
vota, vota, gràcies i adéu; el civil
sagrament de l'extrema unció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada