SSS

La lluna relloma el Benicadell,
el diorama que ens connecta, s'omple
i que projecta a la solana el reflex
viu que capta en l'ombria:
el poeta recuperat que et veu
vestida The White Sripes, vestida
de Pi de la Serra, Tot: de roig,
negre i blanc; les botes, el top
i la faldilla una nit a Millena
de passió, perquè volem, ovidiana.

Tu, jo

L'espera
s'atura
a la parada
del bus
[Pocs llocs tan romàntics]

L'escena
s'allarga
i ets nua
al sofà
[Preferia la taula o el bany]

La dutxa
ens refreda
i ens mulla
com pluja que cau cau
cau cau
cau cau cau
cau cau
cau
[romanem en els aforismes llatins d'amor al ras]

Got a got
apurem la birra
gota a gota
el buit s'evapora
[com s'escorre un drap que aclareix els cristalls]

El Comtat

Remunte amb cotxe Benicadell
entre sines reforestades
entraré al núvol carregat
de plugim ortogràfic
que trenca la llengua
dels que parlen i no saben
de noms propis ni paraules.

Mirarem des de dalt:
El pantà
i a l'altra banda
la bruta fàbrica
i la depuradora ajocada al llit
del riu que reflexa la vall
i, quan passava, l'Alcoi
- Gandia i viceversa,
de vida estreta.

Sms

Pegaré una volta per la plaça
i trauré diners del caixer.
En deu dies acaba el mes, que bé!
Esta nit, pla perfecte:
flai, sopar i teatre.
La vida és buida sense tu.

Set del sis

Els pollastres arribaren a Xile
cent anys abans que els ibers
i les botigues centenàries de Barna
pleguen esclafades per supermercats,
hotels i souvenirs de toros i sevillanes
amb barretines de Mèxic pels guiris sonats.

La collita de peres, destaca l'Avui,
ha estat la més minsa de la dècada.
Botar, amb b, ve del francés antic:
és empènyer o colpejar, fer fora també.
Un filòsof brasiler duu dies amagat
i repetit com els anuncis al Levante-EMV.

Ha estat per ací un savi alemany
amb solució pels clavills marxistes:
ni les tatxes es colpegen bé amb la falç
ni el martell talla el blat com cal.
Que em dispense Sant Ovidi Montllor;
la samarreta encara és roja, però interior.

El silenci de la mort ahir al port
un estibador ferit i nu i el plany,
la queixa, la premsa i el SAMU... els companys.
Aquest matí corrien dones embarassades
amb els bombos i els carros dels xiquets.
La mort no és sinó l'absència de soroll.

Amics

Eres un tío legal
i lamento haberte juzgado mal.
Rachel

Què tens?
No em passa res
i preferisc que siga així;
immòbil, quiet... saps?
Han trobat aigua en Mart.

La marxa de la patata

Gòmits i ois per “creïlla”
paraula que no és llatina
car la dugueren d’Índies
quan no es parlava llemosí
i se sembrava cada pam
d’onomatopeies proscrites
com patata.

Toca fuita d’aigua amb gas,
arma d’argonauta pec.
Quanta estupidesa ens fa
de manta i contuberni,
el tir amb arc, les polques,
els pollastres rabassuts
i a l’ast.

Tallada a xips d’ordinador,
Oh, arc daurat dels restaurants
que també ens han aplegat
de les Índies conquerides
per anglesos, castellans,
i republicans francesos
a Montreal.

Gòmits i ois, conqueridors!
Jaume, Hernan, Taras Bulba,
Atil·la i cada minut i segon
del rellotge de Napoleó.
Els romans ignoraven
la virtut de la patata:
suca l'ou.

Gòmits i ois, la truita
i Colom. Crec en la creïlla
com els fariseus en la veritat.
Les tomaques fan l’amor,
les gallines mengen galls,
les patates, en la cuina,
estan en tot.

Secretària

Corre nua a pel correu
que li duu el vestit
de plat combinat.

No suporta la seda:
la sua i li sembla tela
de mocador de paper.

Guarda'm el secret!

El far

Acudisc al vi quan no hi ha psicòleg de guàrdia.
Escric, davant la col, i plantifique la mirada
en el got.

Els refugis són trinxeres; les jaquetes, d'estiu.
Hi ha un llum ferm cent quilòmetres enllà...
tan líquid!

No hi neda la sirena ni el seu cant,
però ho fa el cotxe patrulla ben a prop
del Glop.

L'hivern deixa raigs d'aigua i es desfà
gola avall és ansiolític i dormiré
una nit menys.

Cau la casa per les parets i resta el sostre
amb mi al damunt, com l'oli brut
del sofregit.

Llums i ombres de la gran ciutat

Uma Thurman fuma Lucky
mentre ens mira. Uma Thurman
bruna o rossa i vestida de plàtan
sosté la catana. Claqueta! Tres,
dos, Tarantino, acció: Death
Proof s’estrena en agost.

Andy Warhol i un revòlver
sota un rosari fluorescent.
La llum de rovell d'ou
de les que usen als tallers
i el Tomato Soup de Campbell's
custodia Nova York a les set.

Pren un record de l'Alhambra
i un mosaic de fotos amb marc.
S'apil·len els discos en gratacel.
S'il·lumina el llom de l'edifici,
el forat de l'ascensor, tres
obagues que et guarden secrets.

Biblioteca

Dos pipades contra l'estrés.
He dedicat un partit de futbol,
sense descans, a l'endreç
de centenars de llibres
durant anys abnegats
pels volums a dreta
i esquerra: el patracol
que el caos muda.

Hi havia massa literatura:
Espriu, Saramago, Hemingway...
i d'altres best sellers.

Subproductes de mercat:
manuals per a imbècils,
pamflets d'autoajuda
i memòries autodictades:
sóc un lector pèssim.

Dos

Dos grams de raó,
dos grams de bastó,
dos grams de presó
dos anys de busseig
dos anys seré
al preu més lleig
amb dos grams
volaré
dos pams més

Inquiet

La vida buida
i avorreix
els dilluns
d'ordinador
amb desgana
a les lleganyes.

No és la son,
són els somnis;
les ambicions
que no tens,
les enveges
que no saps.

Diari

Lorsque les ultimes défenseurs de Figueras...
L'stomac vide, la désespoir au coeur brûlent leurs dernières cartouches.
Jean-Maurice Herrman, 6 fevrier 1939, Le Populaire

Catorze de juny de dos mil set.
Som a l'Octubre, a València,
aïllats en la nau intergalàctica
bastida per Eliseu, clement.
Avui toca Joan Miquel,
pirulins i piruletes,
pengen
taronges
de
la
paret.

Manresa interfereix l'antena
d'un marcià que passava.
El Debon bateria envia
telegrames amb ritme
i, Hansel i Gretel, Oliver
es grata el còccix i somriu.
Fletxes
daurades
al sol conduïen
a sala del
concert.

Hi ha a tres i quatre
un llibre vell per quatre
amb huitanta editat a Manacor
en mil nou-cents setanta quatre
del segle passat: Guillem d'Efak,
el poeta i la mina. A la FNAC,
flor de joglaria de Xavier Baró.

De nit al Glop i, abans,
a un parc entre habitatges
de façana ingrata i cruel
de cara vista descoberta
que frega amb les rames
l'arbre que el presideix.
Dues ombres
s'estimen i xarren.

Crítica cítrica

Amb llima escorreguda als ulls
collireu taronges del revés
i les rajoles couran mal
pel trepig insensat i cretí
que acovardeix gelada, agret
i la tremolosa fruita glacé.

Paperetes

Els ha votat molta gent;
tanta que s'hi trobaran
pares que eduquen els fills
en l'escola en valencià,
socis d'Acció Cultural,
un distret lector d'El Temps,
un apuntat a El Punt,
un que dorm a l'estació,
dos que venen loteria
d'una associació de veïns,
un llaurador amb el cabàs
carregat de clementines,
un senyor equivocat,
un filòleg de catalana,
un republicà de sang,
els que no llegeixen diaris
i els que adoren el televisor
entre les jornades laborals.

Democràcia de merda

Això diu que era... El tim ha començat.
Passen i jutgen qui és més miserable,
quina banda arma més soroll
i reparteix més mentides pel mercat.
Contemplen les dissonàncies
dels comissaris de pressupost
que anhelen el mateix benestar:
sempre el propi, mai l'aliè.

Quant de desesper als motors
dels altaveus dels partits!
Quin ramat desafinat transita
entre despropòsits i barbaritats,
entre misteris i bolígrafs
amb el nom del candidat.
Plàstics rancis, paperassa:
això és la democràcia.

S'han blanquejat les dents pel cartell,
tapen la foscor com les arrugues,
i somrients, es burlen i et trauen
el dret. Ho adornen amb paraules
horribles com escó, urna, llei d'Hont,
escrutini o circumscripció. El DNI,
vota, vota, gràcies i adéu; el civil
sagrament de l'extrema unció.

Elegia

Oratge de fumeral
Migdia
amb maldecap
Lobotomia
a tomba oberta
Trepanació.

Un cos present al llit
vetladores entre ombres
s'instal·len amb desordre
al corredor.

El futur és un mort
que no ens cap en cap caixa
que sacseja dependències
amb dedicació.

Autòpsia del cadàver:
no està mort;
està mal soterrat.
Destrucció.

El nínxols són cínics
que embolcallen de bellesa
el que resta dels difunts.
Distinció.

Tronada

Llamps i silenci

d'uns nervis blancs

que recorren la nit.

Plou vida que accelera
les voreres elèctriques.
Mil nervis blancs.

Renega la nit i cauen
trossos solts de trons
que masteguen els morts.

Un nervi blanc recorre la nit
s'apaguen fanals i estreles
al pas mut que preludia el cop.

Plou,
es mulla,
s'electritza
el nervi blanc que creua la nit

i remena callat el cel fosc.
La nit es torna fràgil
i el silenci protector.

Pop al carrer

Dios es el camino, Marx el atajo.
Julián Hernández

La subsistència subjau
en subjugar el subjecte
de l'existència.

Un detectiu segueix
la pista de Silla

rere

l'Octubre Rojo de Transportes
Hernández y Sanjurjo.

La subversió s'assenyala
en línies discontínues,
avançades les fletxes
que ens duen on volen
els indis i els àngels,
de redones i molins.

Ni direccions, ni autoritat:
nihilisme i pells de cotó
sota una pluja sense planys.