Diari

Lorsque les ultimes défenseurs de Figueras...
L'stomac vide, la désespoir au coeur brûlent leurs dernières cartouches.
Jean-Maurice Herrman, 6 fevrier 1939, Le Populaire

Catorze de juny de dos mil set.
Som a l'Octubre, a València,
aïllats en la nau intergalàctica
bastida per Eliseu, clement.
Avui toca Joan Miquel,
pirulins i piruletes,
pengen
taronges
de
la
paret.

Manresa interfereix l'antena
d'un marcià que passava.
El Debon bateria envia
telegrames amb ritme
i, Hansel i Gretel, Oliver
es grata el còccix i somriu.
Fletxes
daurades
al sol conduïen
a sala del
concert.

Hi ha a tres i quatre
un llibre vell per quatre
amb huitanta editat a Manacor
en mil nou-cents setanta quatre
del segle passat: Guillem d'Efak,
el poeta i la mina. A la FNAC,
flor de joglaria de Xavier Baró.

De nit al Glop i, abans,
a un parc entre habitatges
de façana ingrata i cruel
de cara vista descoberta
que frega amb les rames
l'arbre que el presideix.
Dues ombres
s'estimen i xarren.