Acudisc al vi quan no hi ha psicòleg de guàrdia.
Escric, davant la col, i plantifique la mirada
en el got.
Els refugis són trinxeres; les jaquetes, d'estiu.
Hi ha un llum ferm cent quilòmetres enllà...
tan líquid!
No hi neda la sirena ni el seu cant,
però ho fa el cotxe patrulla ben a prop
del Glop.
L'hivern deixa raigs d'aigua i es desfà
gola avall és ansiolític i dormiré
una nit menys.
Cau la casa per les parets i resta el sostre
amb mi al damunt, com l'oli brut
del sofregit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada