La marxa de la patata

Gòmits i ois per “creïlla”
paraula que no és llatina
car la dugueren d’Índies
quan no es parlava llemosí
i se sembrava cada pam
d’onomatopeies proscrites
com patata.

Toca fuita d’aigua amb gas,
arma d’argonauta pec.
Quanta estupidesa ens fa
de manta i contuberni,
el tir amb arc, les polques,
els pollastres rabassuts
i a l’ast.

Tallada a xips d’ordinador,
Oh, arc daurat dels restaurants
que també ens han aplegat
de les Índies conquerides
per anglesos, castellans,
i republicans francesos
a Montreal.

Gòmits i ois, conqueridors!
Jaume, Hernan, Taras Bulba,
Atil·la i cada minut i segon
del rellotge de Napoleó.
Els romans ignoraven
la virtut de la patata:
suca l'ou.

Gòmits i ois, la truita
i Colom. Crec en la creïlla
com els fariseus en la veritat.
Les tomaques fan l’amor,
les gallines mengen galls,
les patates, en la cuina,
estan en tot.