El que amaguen els mots
sols ho olora el poeta:
només ell ho coneix.
Com el vi al nas del boteller,
la transfiguració ens esdevé
beguda i pa de l'amor embriac.
Som màquines d'escriure sense comes
ni finals, sense punts a l'ela geminada
ni c trencada majúscula.
Les bèsties líriques bevem de la música
en silenci que destil·la cada so
d'un vers caçat pel demà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada