La lluna relloma el Benicadell,
el diorama que ens connecta, s'omple
i que projecta a la solana el reflex
viu que capta en l'ombria:
el poeta recuperat que et veu
vestida The White Sripes, vestida
de Pi de la Serra, Tot: de roig,
negre i blanc; les botes, el top
i la faldilla una nit a Millena
de passió, perquè volem, ovidiana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada