Dic jo que dinem?
Contemplem la taula
de fusta, malcarada,
que pentina els paraments
i la sang que vessa i taca.
Els gots són de vidre,
el pa de cartró.
Les molles les mengen els corbs
que vesteixen de negre
que esmercen silenci
que callen a fosques
i viuen de nit
el dia que esperen
l'arribada del tren.
La via és obtusa,
els plats es congelen,
el menjar trossejat
m'esmicola la gana
com la substància cadàver
del furgadents. Mengem!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada